El bioterrorisme

El terrorisme es refereix a l'ús o l'amenaça de la força o la violència contra persones o propietats. Un atac bioterrorista llança virus, bacteris o altres gèrmens per a causar malalties o morts. Aquests gèrmens sovint es troben en la naturalesa. Però a voltes poden fer-se més perillosos augmentant la seua capacitat per a causar o disseminar malalties o per a resistir el tractament mèdic.

Els agents biològics es disseminen a través de l'aire, l'aigua o els aliments. Alguns també poden disseminar-se d'una persona a una altra. Aquests no causen malaltia per diverses hores o dies. Als científics els preocupa que l'àntrax, el botulisme, altres virus de febre hemoràgica com l'ébola, la pesta o la pigota, puguen usar-se com a agents biològics.

La biodefensa usa mesures mèdiques per a protegir a les persones contra els agents biològics, incloent medicines i vacunes. També inclou recerques i preparatius metges per a defensar-se contra atacs bioterroristes.

Prevenció del risc biològic

Aquest vídeo ens ajuda a valorar l'exposició laboral a agents biològics pels professionals de la salut i com actuar en cas d´exposició.

L'acció preventiva

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix 3 nivells de prevenció com a objectiu de la Medicina del Treball: Prevenció Primària, Secundària i Terciària, que suposen tècniques i objectius diferents, en unir el criteri del conjunt salut-malaltia, segons siga l'estat de salut de l'individu, grup o comunitat a les quals estan dirigides.

A l'hora de la prevenció de qualsevol malaltia es parla de:

• La prevenció primària: evita l'adquisició de la malaltia (vacunació antitetànica, eliminació i control de riscos ambientals, educació sanitària, etc.). Prevé la malaltia o dany en persones sanes.

• La prevenció secundària: va encaminada a detectar la malaltia en estadis precoços en els quals l'establiment de mesures adequades pot impedir la seua progressió.

• La prevenció terciària: comprèn aquelles mesures dirigides al tractament i a la rehabilitació d'una malaltia per a ralentir la seua progressió i, amb açò l'aparició o l'agreujament de complicacions i invalidacions i intentant millorar la qualitat de vida dels pacients.

• Es parla en ocasions de prevenció quaternària que té a veure amb les recaigudes.
  
  

Aquests nivells preventius no són incompatibles entre si, es complementen, enriquint-se mútuament en la seua implementació conjunta per a millorar la qualitat de vida de la gent i la societat en el seu conjunt.

El mecanisme de transmissió

Activitat complementaria

Llig el següent article, publicat en El País el 13 de desembre de 2011:

El 43% dels sucs naturals de taronges que se serveixen en bars i restaurants té nivells de bacteris superiors als permesos. Així ho ha conclòs un estudi de la Universitat de València que ha analitzat 190 lots.

En concret, l'anàlisi destaca la presència de enterobacteris, una família que, en general, produeix fermentacions i oxidacions d'aliments, la qual cosa disminuiria la qualitat nutricional del suc. En els casos més greus, a aquesta família pertanyen la escheríchia coli i la salmonel·la, que pot provocar trastorns digestius greus. També es va detectar que un 12% excedia els límits de microorganismes aerobis mesòfils (que són els que poden viure entre 25 i 40 graus), que inclouen fongs i llevats.

La situació és molt pitjor quan els sucs en comptes de produir-se directament per al consum es preparen abans i es mantenen en pitxers metàl·lics, diuen els autors de l'estudi. En aquest cas, el percentatge de enterobacteris augmenta al 81%. Quan el suc se serveix directament a un got, el percentatge disminueix al 22%, la qual cosa indica que parteix de la contaminació està en els pitxers que no es llaven prou.

a) Identifica l'agent biològic, el reservori, la font d'exposició i la via de transmissió.

b) Com es podria reduir aquesta contaminació?

Classificació dels agents biològics

Segons la seua capacitat de produir malaltia els agents biològics es classifiquen segons mostra la taula següent:

Segons les seues característiques trobem quatre grans grups: 

• els microorganismes (bacteris, virus, protozous, fongs)
• els endoparàsits
• els cultius cel·lulars 
• les substàncies o secrecions procedents de qualsevol dels anteriors.

La descontaminació

Definició

f. Acció duta a terme mitjançant diferents processos ja siga en forma física o química per a reduir o anul·lar els efectes contaminants d'aquells materials que els produeixen o que han sigut accidentalment contaminats (p. ex. els equips de protecció individual EPI).

Descripció Ampliada

La Descontaminació refereix a un sistema o metodologia específica per a eliminar i controlar qualsevol material contaminant, ja siga aquest present en el medi ambient (atmosfera, rius o mars, sòl, etc.) o en un àrea determinada, o en un edifici o locals del mateix, o als EPI, és a dir, als equips de protecció personal i als operaris exposats a materials tòxics contaminants.

Equips de descontaminació personal

Existeixen diversos elements i aparells que s'empren, a més dels EPI per a les tasques de descontaminació, tals com:

·         Cabina de descontaminació.
·         Armari assecador i de sanejament per a EPI.
·         Dutxa d'aire.
·         Dutxa de descontaminació.
·         Dutxa de seguretat.
·         Renta ulls.
·         Cabina de descontaminació.
·         Uns altres.

Tipus de descontaminació

Existeixen diferents mètodes i sistemes de descontaminació segons la font contaminant i el mitjà contaminat; en alguns casos es requereix d'instal·lacions, plantes i equips especials de descontaminació.

Nomenem a continuació alguns d'ells:

·         Descontaminació de les aigües.
·         Descontaminació del sòl.
·         Descontaminació per retir de materials amb amiant.
·         Descontaminació o confinament d'àrees per materials radioactius.
·         Descontaminació ambiental per pol·lució (de l'aire) en grans urbs o zones industrials.
·         Uns altres.