Actuació postexposició laboral accidental a un agent biològic

Les mesures bàsiques que ha d'adoptar el personal sanitari després d'una exposició accidental a un agent biològic són les següents:

1. Comuniqueu l'accident a la Central de Comunicacions, fent constar que es tracta d'una exposició accidental a material biològic.

2. Adopteu unes mesures bàsiques, depenent de la forma d'exposició.

• Accidents percutanis (talls i burxades):

a) retireu l'objecte amb el qual s'ha produït la lesió.
b) netegeu la ferida amb aigua corrent sense refregar i deixant que la sang fluïsca durant dos o tres minuts.
c) desinfecteu la ferida amb una solució antisèptica.
d) cobriu la ferida amb un apòsit impermeable.

• Esquitxades sobre la pell:

a) llaveu la zona amb aigua i sabó.
b) irrigueu-la amb sèrum salí estèril.
c) desinfecteu-la amb una solució antisèptica.

• Esquitxades sobre mucoses:

a) irrigueu la zona amb abundant aigua o sèrum salí.

3. Acudiu al centre d'assistència que corresponga perquè puguen avaluar la situació i adoptar les mesures de profilaxis o tractament que siguen necessàries.

Classificació de les malalties infeccioses

Podem classificar les malalties infeccioses segons la facilitat de transmissió d'un individu a un altre de la següent forma:

• Contagioses o transmissibles: Aquestes malalties es transmeten fàcilment per contacte directe o indirecte. Per exemple, les malalties de transmissió sexual (MTS).

• No contagioses: Aquestes malalties s'adquireixen per inoculació directa. Per exemple, el tètanus.

Podem definir la virulència d'una malaltia com la capacitat d'un cep o cultiu pur de l'agent patogen per a produir la malaltia.

La patogenicitat és la capacitat d'un grup de microorganismes per a produir una malaltia.

El bioterrorisme no és una estratègia nova

El bioterrorisme no és una estratègia nova, s’ha aplicat inconscientment pel que fa al seu mecanisme, però de forma conscient, pel que fa als seus efectes des de fa milers d’anys. Una àmplia varietat d’agents biològics s’han fet servir en diverses ocasions. Alguns exemples els trobaríem: 

La Pesta d’Atenes. La informació d’aquesta epidèmia la tenim a partir dels relats de Tucídides. Aquesta epidèmia passà a Atenes en lluita amb Esparta entre el 430 i el 426 aC. Tucídides apuntà als seus relats que la sobtada manifestació del brot podia estar lligada a l’enverinament dels subministraments d’aigua pels espartans. No hi havia proves, però. Tanmateix el 2013 es van detectar la presència de Salmonel·la entèrica Serovar Typhi en ossos d'enterraments datats i documentats de l’època. Encara que és evident que en un setge es donen múltiples malalties infeccioses, la simptomatologia descrita per Tucídides i aquesta troballa fa el lligam molt intens i prou probatori. Queda per esbrinar com va entrar la malaltia a la ciutat, encara que la imatge d’espies espartans i còmplices reptant dins la gran muralla que envoltava la ciutat assetjada i enverinant intencionadament l’aigua amb material contaminat (en aquella època les diarrees infeccioses i la disenteria, les febres tifoides, estaven a l’ordre del dia, també entre els assetjadors) se’m fa prou vívida al cap.

De fet l’enverinament de subministraments d’aigua ja havia tingut un precedent descrit a l’història, com apunta Pausanias en el setge de l’antiga Kirra (595-585 aC) fins al complet extermini de la població de la ciutat.

El precedent de Kirra. Kirra era un port del golf de corinti, la via més fàcil per arribar al santuari de Delfos. Els habitants de Kirra aprofitaren aquesta ubicació per a carregar amb impostos el pas per la ciutat i per estafar i robar sovint els pelegrins. Cansats d’aquesta actitud altres ciutats gregues s’uniren en la Lliga Amfictiònica i en demanar al déu Apol·lo que calia fer amb la ciutat aquest els va aconsellar exterminar a tots i cadascun dels habitants de Kirra. La guerra subseqüent va durar deu anys (595 aC-585 aC) i va ser coneguda com la Primera Guerra Sagrada. Hi ha diferents versions dels fets però en tots els casos es parla de l’enverinament del subministrament d’aigua per una planta verinosa, l'el·lèbor, aquest va fer rendir els defensors, que estaven tan febles per les diarrees que patien que no van ser capaços de seguir resistint l’assalt. Kirra va ser capturada i tota la població, massacrada.

Les picades de meduses i anemones

Produeixen lesions longitudinals, com a fuetades. Ocasionen urticària, dolor i picor intensos, que s'estenen a tota l'extremitat. En cas de múltiples contactes poden arribar a provocar arítmies i xoc anafilàctic. Les anemones poden produir, a més úlceres cutànies, nàusees, febre i esgarrifances.

És important tenir en compte les mesures de prevenció, com a cremes de protecció solar que impedisquen la penetració de substàncies irritants, o locions antimeduses.

Una vegada s'ha produït la picada hem de:

• Retirar les restes de tentacles amb pinces, mai amb els dits.
• Irrigar la zona amb aigua salada, sense refregar. Mai s'ha d'usar aigua dolça, perquè ocasionaria un nou alliberament de toxines.
• Aplicar fred sobre la zona afectada durant quinze minuts, usant una bossa de plàstic que continga gel i embolicant-la en una tela. No aplicar directament el gel sobre la lesió.
Si observem símptomes sistèmics, haurem d'efectuar el trasllat a un centre sanitari.

El bioterrorisme

El terrorisme es refereix a l'ús o l'amenaça de la força o la violència contra persones o propietats. Un atac bioterrorista llança virus, bacteris o altres gèrmens per a causar malalties o morts. Aquests gèrmens sovint es troben en la naturalesa. Però a voltes poden fer-se més perillosos augmentant la seua capacitat per a causar o disseminar malalties o per a resistir el tractament mèdic.

Els agents biològics es disseminen a través de l'aire, l'aigua o els aliments. Alguns també poden disseminar-se d'una persona a una altra. Aquests no causen malaltia per diverses hores o dies. Als científics els preocupa que l'àntrax, el botulisme, altres virus de febre hemoràgica com l'ébola, la pesta o la pigota, puguen usar-se com a agents biològics.

La biodefensa usa mesures mèdiques per a protegir a les persones contra els agents biològics, incloent medicines i vacunes. També inclou recerques i preparatius metges per a defensar-se contra atacs bioterroristes.

Prevenció del risc biològic

Aquest vídeo ens ajuda a valorar l'exposició laboral a agents biològics pels professionals de la salut i com actuar en cas d´exposició.

L'acció preventiva

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix 3 nivells de prevenció com a objectiu de la Medicina del Treball: Prevenció Primària, Secundària i Terciària, que suposen tècniques i objectius diferents, en unir el criteri del conjunt salut-malaltia, segons siga l'estat de salut de l'individu, grup o comunitat a les quals estan dirigides.

A l'hora de la prevenció de qualsevol malaltia es parla de:

• La prevenció primària: evita l'adquisició de la malaltia (vacunació antitetànica, eliminació i control de riscos ambientals, educació sanitària, etc.). Prevé la malaltia o dany en persones sanes.

• La prevenció secundària: va encaminada a detectar la malaltia en estadis precoços en els quals l'establiment de mesures adequades pot impedir la seua progressió.

• La prevenció terciària: comprèn aquelles mesures dirigides al tractament i a la rehabilitació d'una malaltia per a ralentir la seua progressió i, amb açò l'aparició o l'agreujament de complicacions i invalidacions i intentant millorar la qualitat de vida dels pacients.

• Es parla en ocasions de prevenció quaternària que té a veure amb les recaigudes.
  
  

Aquests nivells preventius no són incompatibles entre si, es complementen, enriquint-se mútuament en la seua implementació conjunta per a millorar la qualitat de vida de la gent i la societat en el seu conjunt.