El bioterrorisme no és una estratègia nova, s’ha aplicat inconscientment pel que fa al seu mecanisme, però de forma conscient, pel que fa als seus efectes des de fa milers d’anys. Una àmplia varietat d’agents biològics s’han fet servir en diverses ocasions. Alguns exemples els trobaríem:
La Pesta d’Atenes. La informació d’aquesta epidèmia la tenim a partir dels relats de Tucídides. Aquesta epidèmia passà a Atenes en lluita amb Esparta entre el 430 i el 426 aC. Tucídides apuntà als seus relats que la sobtada manifestació del brot podia estar lligada a l’enverinament dels subministraments d’aigua pels espartans. No hi havia proves, però. Tanmateix el 2013 es van detectar la presència de Salmonel·la entèrica Serovar Typhi en ossos d'enterraments datats i documentats de l’època. Encara que és evident que en un setge es donen múltiples malalties infeccioses, la simptomatologia descrita per Tucídides i aquesta troballa fa el lligam molt intens i prou probatori. Queda per esbrinar com va entrar la malaltia a la ciutat, encara que la imatge d’espies espartans i còmplices reptant dins la gran muralla que envoltava la ciutat assetjada i enverinant intencionadament l’aigua amb material contaminat (en aquella època les diarrees infeccioses i la disenteria, les febres tifoides, estaven a l’ordre del dia, també entre els assetjadors) se’m fa prou vívida al cap.
De fet l’enverinament de subministraments d’aigua ja havia tingut un precedent descrit a l’història, com apunta Pausanias en el setge de l’antiga Kirra (595-585 aC) fins al complet extermini de la població de la ciutat.
El precedent de Kirra. Kirra era un port del golf de corinti, la via més fàcil per arribar al santuari de Delfos. Els habitants de Kirra aprofitaren aquesta ubicació per a carregar amb impostos el pas per la ciutat i per estafar i robar sovint els pelegrins. Cansats d’aquesta actitud altres ciutats gregues s’uniren en la Lliga Amfictiònica i en demanar al déu Apol·lo que calia fer amb la ciutat aquest els va aconsellar exterminar a tots i cadascun dels habitants de Kirra. La guerra subseqüent va durar deu anys (595 aC-585 aC) i va ser coneguda com la Primera Guerra Sagrada. Hi ha diferents versions dels fets però en tots els casos es parla de l’enverinament del subministrament d’aigua per una planta verinosa, l'el·lèbor, aquest va fer rendir els defensors, que estaven tan febles per les diarrees que patien que no van ser capaços de seguir resistint l’assalt. Kirra va ser capturada i tota la població, massacrada.
